29 de noviembre de 2012

Histories de Can Fanga

Històries de Can Fanga es una recopilación de reportajes de corta duración en los que Jordi Portabella nos muestra anécdotas y curiosidades de Barcelona. Podemos acceder a ellos desde la propia página de La Vanguardia o bien desde su canal en Youtube La Vanguardia.com.


Estos reportajes son solo un aperitivo de todas las historias que podemos encontrar en el libro escrito por Jordi Portabella. 


Editor: Edicions 3 i 4 (5 de mayo de 2011) 
Colección: La unitat
Idioma: Catalán 
Reseña del editor: És quan estimes la ciutat on vius que comences a voler saber-ne més i més. Quan vols aprendre'n els carrers, els barris i les festes, les maneres de fer i fins i tot les formes del llenguatge més genuïnes. Barcelona t'emociona i, de mica en mica, forma part de tu mateix, de la mateixa manera que tu en formes part. Te n'adones quan creus que el teu futur està certament lligat a la teva ciutat, al coneixement del seu present però també al coneixement de passat i de la seva idiosincràsia. Arriba un moment que la teva pròpia biografia es confon ambr trossos de la història recent de Barcelona i tens ganes de saber, per exemple, per què hi ha quatre columnes darrere les fonts de Montjuïc o per què hi ha frases fetes i maneres de parlar que t'encanten, també, perquè són misterioses. D'on ve que "se'n va armar una de cal Deu" o on és "la Quinta forca"? Què és "ser un pinxo"? D'on surt "caixa o faixa"? O quin significat té quan es diu que "aixó es Can Seixanta"? Amb un estil rigorós, àgil i eficaç, amb una sorprenent capacitat per explicar-se i per ser alhora amè i profund, Jordi Portabella aconsegueix mostrar el rerefons humà, històric, cultural i social d'algunes maneres de dir del català de Barcelona. Vet aquí un llibre fàcil i alhora profund. Un minuciós treball de paremiologia que inclou moltes informacions noves, on batega tot un seguit de petites i grans històries sobre Barcelona que, de fet, no són sinó capítols de l'apassionant biografia de la ciutat.

16 de julio de 2012

Batlló - Amatller. La manzana de la discordia


En un edificio plagado de detalles considero que uno de los mejores de la Casa Batlló (1906), y que más desapercibido pasa, se encuentra en la entrega superior entre ésta y la Casa Amatller.

Cuando Antoni Gaudí aborda la reforma, se encuentra una casa cuyo remate superior es más alto que la ya construida Casa Ametller (1900).

En el proyecto de reforma se sumaban dos plantas más, hecho que implicaba romper con una continuidad de cornisas que ya en esos momentos no existía. Hábilmente Gaudí retrasa la fachada en su encuentro con la medianera de la Casa Ametller, utilizando una torre cilíndrica con una cruz de cuatro brazos, a modo de bisagra. 

Medianera Casa Ametller - Casa Batlló

A pesar que los estilos de la Casa Batlló y la Casa Ametller son diametralmente opuestos, Gaudí muestra un gran respeto hacía el edificio de Puig i Cadafalch incorporando una barandilla con forma de máscara, reduciendo visualmente así la altura de la fachada.

Por otro lado baja una moldura paralela a la del edificio vecino hasta el inicio de la fachada de piedra arenisca, separando así su mosaico de trencadís de los motivos geométricos de la Casa Ametller.


Detalle moldura Casa Batlló
Related Posts with Thumbnails

POST+POPULARES